...això és el que debien pensar els nostres ancestres quan anant i venint per aquestes cingleres de déu, només els calia arremangar-se la pell d'ós o de cabra, segons la calor i la moda, per fer de cos i quedar-se més contents que un gínjol. I tot i així segur que no éren tan incívics de fer-ho al mig d'un corriol, ni a la porta de la cova del veí, ni a sobre d'una pedra foguera. A més, en aquells temps encara ningú havia tingut la mala pensada de ficar-se bestioles a casa i aquestes doncs també podien alliberar-se lluny del trepig humà.
L'evolució de l'espècie però, va omplir valls i muntanyes d'entrebancs per la vida lliure i ens va portar allò de cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa, és a dir, els carrers pels cotxes, les voreres pels transeünts, els parcs, durs o de sorra, pels infants, i les bossetes de plàstic per crear un greu problema medioambiental i per recollir els regalets del qui hem fet el nostre millor amic.
La humanitat ha avançat molt, mooolt, però mentre la modernitat ens ha aportat a uns totes les comoditats per fer de les necessitats plaer, a d'altres els ha coartat l'espontaneïtat d'arronsar-se de potes per alleujar-se sobre la marxa a la mínima rampellada.
Però potser hem de pensar que no hem avançat prou quan un pare/mare troba el seu nen/a coronant una galleda de sorra amb una merda arrebossada que algun cap de mamut ha deixat fer i no ha recollit i feina té a reprimir els seus instints més primitius. Ah, i sort n'hi ha si tot queda en una lletania de renecs d'aquells més antics que el propi llenguatge.
Encara que la merda sigui seca i no faci pudor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada