Aquí teniu una mostra del que ens agrada fer
divendres, 19 d’agost del 2011
LA CULPA DE TOT
Diguem-ho clar, és molt temptador sortir-se d'una situació incòmoda donant la culpa a una criatura, però també és molt, molt lleig. I més encara si la criatura no sap ni parlar i només pot posar cara d' a mi que m'expliques, jo no he fet res. La canalla ja se sap, estan descobrint el món i tot ho han de tocar, i si cal aprofundir en el coneixement també s'hi val llepar, mossegar, estripar... i òbviamnet cap extrany és ningú per coartar el seu esperit explorador. Així doncs, són els candidats perfectes per adjudicar-se qualsevol desgavell que es pugui produir al seu voltant. Si a aquesta premisa li afegiu l'obsessió dels supermercats per tenir-ho tot ben apilat i atapeït, com si no haguessin venut res, segurament ja us feu càrrec de per on va la història.
Fa uns dies en un establiment d'aquests on hi trobes de tot i sovint has de voltar molt per localitzar el que busques, mentre jo resseguia minuciosament l'estanteria de la pasta mirant de trobar fideus de cabell d'àngel, van passar per darrera meu una parella amb un nen, posem que tingués poc més d'un any, engabiat dins el carretó, entretingut rebregant el paper de les ofertes. I em van cridar l'atenció perquè mentre passaven discrepaven més aviat escandalosament sobre si calia o no comprar la fruita en aquell mateix establiment. Finalment, l'home, que no debia tenir cap ganes de recórrer més botigues, va sortir-se amb la seva i mentre la dona avançava feina per una altra banda, ell, carretó i criatura se'n van anar de dret a triar fruita. Al mig del passadís, l'encarregada de la secció hi havia col·locat estratègicament per que no passes desapercebuda per ningú, una piràmide de deliciosos préssecs de Calanda en oferta. Atret per un aspecte i un preu realment inmillorables, l'home va començar a toquetejar-los buscant els ni massa verds ni massa madurs, apretant aquí i allà, aprofitant que en aquell moment ningú més remenava la pila, mentre el nen, ara dret, sacsejava el carretó mirant de distreure's una mica. I per la fatalitat de la conjunció de les lleis de Murphy, de la gravetat i de l'efecte allau que es dóna quan treus les peces de sota i pretens que s'aguantin a sobre, la piràmide es va desmoronar i es van escampar préssecs fins a deu metres a la rodona, a la mateixa velocitat que al senyor li pujaven els colors a la cara. Ràpid de reflexos però va aconseguir articular un sonor i contundent: "què has fet nen? Ja t'ho he dit que això no havies de tocar. No es pot anar enlloc amb tu. A veure si ve ta mare..." Just en el temps que va trigar en arribar una jove uniformada que amb un somriure postís i una amabilitat estudiada li va dir: "no s'amoïni, ara ho recollim". L'home, amb el nen a coll i mirant-se'l seriós com reprovant-li encara la seva malifeta, va contestar: "aquests nens d'avui en dia no s'estan mai quiets, no els pots perdre de vista ni un moment". Però la noia resignada ja només li va tornar un "sí, sí," i va continuar ficant préssecs dins un cistell. El pare passet a passet es va anar acostant al final del passadís per on ja s'acostava la seva dona carregada i com aquell qui res li va dir: "pensant-ho millor, on deies que volies anar a comprar la fruita?"
Fa uns dies en un establiment d'aquests on hi trobes de tot i sovint has de voltar molt per localitzar el que busques, mentre jo resseguia minuciosament l'estanteria de la pasta mirant de trobar fideus de cabell d'àngel, van passar per darrera meu una parella amb un nen, posem que tingués poc més d'un any, engabiat dins el carretó, entretingut rebregant el paper de les ofertes. I em van cridar l'atenció perquè mentre passaven discrepaven més aviat escandalosament sobre si calia o no comprar la fruita en aquell mateix establiment. Finalment, l'home, que no debia tenir cap ganes de recórrer més botigues, va sortir-se amb la seva i mentre la dona avançava feina per una altra banda, ell, carretó i criatura se'n van anar de dret a triar fruita. Al mig del passadís, l'encarregada de la secció hi havia col·locat estratègicament per que no passes desapercebuda per ningú, una piràmide de deliciosos préssecs de Calanda en oferta. Atret per un aspecte i un preu realment inmillorables, l'home va començar a toquetejar-los buscant els ni massa verds ni massa madurs, apretant aquí i allà, aprofitant que en aquell moment ningú més remenava la pila, mentre el nen, ara dret, sacsejava el carretó mirant de distreure's una mica. I per la fatalitat de la conjunció de les lleis de Murphy, de la gravetat i de l'efecte allau que es dóna quan treus les peces de sota i pretens que s'aguantin a sobre, la piràmide es va desmoronar i es van escampar préssecs fins a deu metres a la rodona, a la mateixa velocitat que al senyor li pujaven els colors a la cara. Ràpid de reflexos però va aconseguir articular un sonor i contundent: "què has fet nen? Ja t'ho he dit que això no havies de tocar. No es pot anar enlloc amb tu. A veure si ve ta mare..." Just en el temps que va trigar en arribar una jove uniformada que amb un somriure postís i una amabilitat estudiada li va dir: "no s'amoïni, ara ho recollim". L'home, amb el nen a coll i mirant-se'l seriós com reprovant-li encara la seva malifeta, va contestar: "aquests nens d'avui en dia no s'estan mai quiets, no els pots perdre de vista ni un moment". Però la noia resignada ja només li va tornar un "sí, sí," i va continuar ficant préssecs dins un cistell. El pare passet a passet es va anar acostant al final del passadís per on ja s'acostava la seva dona carregada i com aquell qui res li va dir: "pensant-ho millor, on deies que volies anar a comprar la fruita?"
divendres, 5 d’agost del 2011
GRANS INVENTS DE LA HUMANITAT
Constantment, en diferents punts del planeta, ments privilegiades s'espremen el cervell mirant de tenir una idea genial que encara no hagi tingut ningú. Des dels principis de la humanitat hi ha hagut visionaris que han anat un pas per davant dels altres descobrint o inventant allò que no tenien i els feia falta tot i que la resta no sabien que allò els calia i molt menys que ja mai més podrien viure prescindint-ne.
Alguns invents han tingut un gran reconeixement, potser molts d'ells no en el moment que els seus ideadors haurien merescut però si al llarg de la història. Què hagués estat de nosaltres si algú no s'hagués entestat en inventar la roda, o la impremta, o la bombeta, o la rentadora o...? Bé, d'acord, també hi ha els que són imprescindibles per uns i qüestionables per altres del tipus la dutxa, la torradora o la direcció assistida. Molts altres, qui sap si la majoria, ni tan sols han arribat a veure la llum, i ja mai sabrem com hauria estat l'esdevenidor si haguessin gaudit d'una oportunitat. Malgrat això, molts encara somien en fer fortuna patentant alguna estrafolària fórmula com la de la ínclita Coca-cola.
M'ha fet pensar en tot això un valuosíssim invent, del que ja en tenia coneixement però del que fins fa relativament poc no n'havia sabut apreciar les múltiples propietats. Es tracta de la Tovalloleta Humida. Són fantàstiques i tenen més utilitats que el xiclet del McGiver. A banda de netejar i refrescar els baixos de xics i grans (que no és poc), ho deixen tot com una patena, igual et valen per uns morros bruts de xocolata, que per uns peus empolsats, que per enllustrar unes sabates, que per fer els racons del teclat de l'ordinador (abans les iaies aquestes altres coses les feien amb saliba dejuna).
Vagi des d'aquí doncs el meu més sincer i efusiu reconeixement a l'inventora, que no he sabut trobar qui és però debia ser inventora, de les "toallites".
Gràcies!
Alguns invents han tingut un gran reconeixement, potser molts d'ells no en el moment que els seus ideadors haurien merescut però si al llarg de la història. Què hagués estat de nosaltres si algú no s'hagués entestat en inventar la roda, o la impremta, o la bombeta, o la rentadora o...? Bé, d'acord, també hi ha els que són imprescindibles per uns i qüestionables per altres del tipus la dutxa, la torradora o la direcció assistida. Molts altres, qui sap si la majoria, ni tan sols han arribat a veure la llum, i ja mai sabrem com hauria estat l'esdevenidor si haguessin gaudit d'una oportunitat. Malgrat això, molts encara somien en fer fortuna patentant alguna estrafolària fórmula com la de la ínclita Coca-cola.
M'ha fet pensar en tot això un valuosíssim invent, del que ja en tenia coneixement però del que fins fa relativament poc no n'havia sabut apreciar les múltiples propietats. Es tracta de la Tovalloleta Humida. Són fantàstiques i tenen més utilitats que el xiclet del McGiver. A banda de netejar i refrescar els baixos de xics i grans (que no és poc), ho deixen tot com una patena, igual et valen per uns morros bruts de xocolata, que per uns peus empolsats, que per enllustrar unes sabates, que per fer els racons del teclat de l'ordinador (abans les iaies aquestes altres coses les feien amb saliba dejuna).
Vagi des d'aquí doncs el meu més sincer i efusiu reconeixement a l'inventora, que no he sabut trobar qui és però debia ser inventora, de les "toallites".
Gràcies!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)