Som al segle XXI, o almenys això diu el
calendari. I la publicitat, més que el calendari, ens diu que ja s’acosta
Nadal, i per si no n’hi hagués prou amb que les criatures de per si ho volen
tot i no es conformen amb gaire res, ja fa dies que ens empaiten els anuncis de
joguines, amb les novetats d’aquesta temporada i els clàssics de cada any.
A aquestes alçades, al món que vivim
nosaltres, ens han fet creure o ens hem volgut creure que la societat ha
avançat molt. Han canviat els models de família i han variat els rols que hi té
cada ú; segur que a cap nen/a el sorprèn veure la seva mare conduint el cotxe o
pintant una paret, ni veure el seu pare cuinant uns macarrons o estenent la
roba de la rentadora. En canvi, quan es tracta de vendre joguines, sembla que
ens haguem encallat fa dues generacions, no només perquè encara volten unes
nines encarcarades intentant arribar a un portal, sinó perquè les nenes
continuen canviant els bolquers de les nines (que cada vegada fan coses que
embruten més), fent el menjar amb la fireta i la cuineta, maquillant-se amb
purpurina i anant a comprar al supermercat, mentre els nens semblen no veure-hi
més enllà del que sigui rodó, digues-li roda, digues-li volant, digues-li
pilota. Deu ser que no fa de bon veure un pare jugant a dissenyar vestits amb
la seva filla o una mare fent lluites de pirates al vaixell del seu fill. I no
serà que a l’hora de fer propaganda no pensin en tots els detalls, fins i tot
en un anunci de nines comprant en un súper, en surt una caracteritzada de
iaiona i una nena diu: “cuidado, la abuela se cuela”. Més realisme impossible.
Sort que de tant en tant ensenyen alguna
joguina, més del tipus joc de taula, que ni que sigui perquè hi han de jugar
més d’un, sembla que val tant pels uns com per les altres. Ah! I el Bob
Esponja, que s’ho ha muntat més bé i també val per tots.
La veritat, no sé què pensar, no ens podem
desfer dels estereotips o és que ho portem una miqueta a la sang? Com seran en realitat els homes i dones del segle XXI?
